Tristes memòries cubanes: La indiana (2007), d’Àngels Aymar

En aquest estudi analitzaré el procés de descobriment d'una història tèrbola, com és la d’uns personatges inspirats pels els catalans involucrats en el tràfic i el maltractament d’esclaus a Cuba, que s’acompleix a través de l’obra teatral: La indiana, d'Àngels Aymar. Aquest procés, com es veurà, inclou la utilització d’una sèrie de tècniques teatrals que es despleguen a partir d'uns mètodes informatius discontinus, que van afegint matisos a la reconstrucció d’una història fictícia però real i que van des de la interpretació de somnis, al cant de la bruixa, el duet de la dona i l'amant, i la lectura de velles cartes familiars, per donar uns exemples. Buscant les raons de les informacions, de les accions presentades, i intentant entendre els processos en joc i les reaccions individuals que aquests produeixen, veurem com Aymar configura una visió (necessàriament limitada però altament suggestiva) del que van ser la vida externa i els conflictes personals d'alguns dels catalans que van viure a la Cuba de finals del segle XIX i principis del segle XX. L’estudi es basarà en la constatació històrica dels esdeveniments, l'anàlisi de les actituds dels personatges vers l'esclavitud, la interpretació de la política de l’atorgament de poder als homes i a les dones, i, finalment, el tractament dels elements culturals cubans en la visió del món dels protagonistes catalans. Al mateix temps, es comentarà la necessitat d'entendre el passat per tal de viure el present amb maduresa i l’efectivitat del teatre com a mitjà per aconseguir aquesta fi.